Libro de rutas en marcha

Esta tarde nos hemos reunido Javi, Mario y Paco para empezar el libro de rutas. Ya tenemos listas todas hasta Febrero, alternando los almuerzos entre el Chaparral, Naquera, Segart y Gatova. Se aceptan propuestas de rutas (en el foro) y falta incorporar salidas fuera i marchas.

Ruta del dissabte 24 d'octubre

Com tots els dies acudim a la rotonda de sempre. El dia no anava a ser especial en principi. Eixim amb un poc de retràs, mentre esperavem als ultims en arribar, els que inclourien els llençols a la seua bestimenta. La eixida, multitudinaria. Sols faltaven Carlotec i vocaxancla legionaria que el dia anterior feu una seminocturna.
Ens dirigim pel camí de comediana cap a Naquera passant per una divertida pujada de terra en la que ja es noten les ganes de pedalejar d'alguns a bones hores del matí. Després de reagrupar-se i llevar-se tota la roba que sobraba en un dia que aspiraba a ser calurós, seguim la marcha passant prop de la font de l'or cap a Naquera. Sense mes dil·lació i ja amb les primeres baixes del dia atravesem la localitat per a dirigir-se a Potrillos. Arriben els primers (com no) correcaminos1 i correcaminos2 (aixo que s'ho agafen amb calma) seguits de cartono i Pakito. Pujem tot el grup junt i una vegada dalt se despedim de Paco comandante i Javi, que per perreria i motius de curro s'en tenen que anar abans. Despres d'uns savis consells a uns de la penya de moncada baixem per buscar la puada del llentiscle, en la que l'aire que bufava en contra feia mes incordiosa la pujada. Com sempre l'equip correcaminos al capdavant i Cartono, Robetrek i Pakito "al hacecho". Baixem un poc el ritme Robetrek i jo (Pakito) amb l'escusa d'uns problemes en el canvi del trekero namber uan. Una vegada en el desvio al sierro parem i comprovem el lamentós estat del cable del canvi de la trek ultralight, mentre acaben de pujar la resta de comepiedras. Pujem el sierro (no fins a dalt) i una vegada alli comprovem que Tono (que anava "por terreno de nadie") no estaba. Es veu que com no tenia prou habia decidit pujat fins la creu des Sierro, aixi que mentre l'esperem Correcaminos2 va a buscar un tros de cremallera que habia perdut.
Tots junts de nou, baixem a bon ritme per l'Oronet fins a Naquera. Durant la baixada el meu contakilometre marca 69,2 km/h. Casi res pal duro, pique amb carretero inclós (el qual ni es pensà en seguir-mos). Finalment esmorcem al bar "El Sol" on podem contemplar un bonic gatet mentre ens prenen nota del menjar. Després i amb els problemes tècnics de Robetrek baixem tots fins a casa amb l'excepció de l'equip correcaminos que tenia ganes de mes i pense que haurán anat a Gatova a dinar o algo aixina. Aprofitem la baixada amb l'aire a favor per a tornar "trankils" com sempre.
Al final 60 kilometrets no molt durs amb ninguna dificultat tecnica.

Eixida dissabte 17 d'octubre 09

Hui era el dia més esperat per tots ja que, per fi, anavem a replegar els equipatges "Comepiedras".
A les 8 en la rotonda de sempre. Arribem i vegem que sóm molta penya: Fet, Esedai, Manotrek, Cartono, Tovarich, Mariodale, Vota, Pacogime, Nico, Heineken, Javi, Felipemassa (apurant), Crazy (després d'algun temps de fer perles)... (perdoneu, però la resta no me'n recorde: Ghost, Scale 10) També veiem a Makinon Joan que per a variar, enlloc d'eixir en bici se'n va a córrer per la muntanya com les cabres.
Eixim a fer la ruteta curteta, tal i com haviem parlat, per a després quedar prompte a esmorzar i repartir les equipacions. Xino xano i amb un fred que pelava tomates comencem a pujar el Pic de l'Àguila. Ací Fet i Paco veuen una llebre i tiren a vore si la cacen (que va a ser que sí). Esperem dalt per a reagrupar-se i comencem a baixar el Pic per darrere, on el Vota, com sempre, baixa com un kamikaze per la part bruta.
A continuació, per a seguir la ruta clàssica, comencem a pujar la Mola. Després de passar la curveta i rampeta que tant li agrada a Mariodale, tornem a parar per a reagrupar-se. Espera que esperaràs, Esedai puja i baixa varies vegades, com el tren-cremallera de la Vall de Núria, i en una d'elles es troba un comptakilòmetres que havia perdut el senyor Ghost, en una altra uns pulmons que també algú havia perdut en la pujada. Allí, la sorpresa del dia, el Vota enlloc de desunflar les rodes per a fer el cabra es posa a unflar-les (Estarà sentant el cap? o s'ha pegat un colp massa fort?)
Bé, continuem per a baixar pel Xocainet, alguns amb el punyal entre les dents (que raro), altres posant-se als reguerols, i altres passant entre dos pobres ciclistes que baixaven tranquilament (eh, Tova). Arribem baix i la mitat de la gent no apareixia. Crida Felipemassa dient que Paquito "no perd aire" perquè havia rebentat. Mentre esperem a que l'equip Ferrari canvie les rodes, comencem a fer tonteries: una caparra puja en una mákina sense arribar als pedals, Fet agafa una microbtt sense frens, "Ese de ahí" ens ensenya la nova camelbag que s'ha comprat (un poc incòmoda pense) i Pacogime, després de baixar, ens ensenya la seua equipació de jugar a rugby.
Comencem de nou la marxa cap a baix, però enganxem en la senda, 100% ciclable, que va a eixir a Gilet. Des d'allí com uns locos cap al poble per a esmorzar al Dora i replegar les estimades equipacions.
Allí hem vist a altres personalitats com: Raúl (correcaminos 2) i Incubus (desaparecido en combate).

PD: els equipatges estan molt guapos, 10 per a l'organització.

Camelbak de "Ese de ahí":


Equipació comepiedras per a jugar a rugbici:

Viedo remix matahombres primer videdo

Aci esta l'anllaç al meu conte de youtube on esta el video que vaig fer des del cotxe. El video es una agrupació de tots els que vaig fer. La qualitat no es molt bona perque l'he editat en el movil

http://www.youtube.com/user/pacogime2#p/a/u/0/jXE1Cdrd9gY"

A vore que vos pareix

Exida matahombres

Distància = 41 km
Dificultat tècnica = nula

Eixida a les 7:10 des de la plaça de l'ajuntament de la Pobla. En principi som 8 bicis. Mario, Paco el patillas, Tovarich, Felipe, Quique, Nico, Manolo i jo.

Cap a les 8:45 arribem a Camarena de la Sierra, on estàvem al baixar sobre uns 10 graus. (flipa la gamba).

Pakito ja perd aire

Pakito cambia la roda sencera de davant. (inclós el disc) perquè perd aire. (¿açó es nou?)
Anem al bar a fer-se els cafenets, i, després de comentar lo bona que estava la xiqueta de la barra que estava desdejunant amb por per la manada de llops que estava prenint café,montem i manprenem a pedalejar.

Pakito no perd aire.

Aproximadament al kilòmetre 0.4 (o siga que encara no havíem ni començat), algú trencà la patilla del canvi traser. ¿qui podría ser? Pues .... PAKITO, clar.
Després de llargues deliberacions i propostes, paco decideix ficar-se la bici en pinyo fijo e intentar fer la ruta.
Als 300 metres més, ja no funciona l'invent. Després de estar perdent vora una hora en la que ens dona temps a fer quasi de totes les tonteríes posibles, decidim que Paco se'n vaja a la merda i ens deixe fer la ruta trankils. En lloc d'anar-se'n a la merda, agafa la furgo de Felipe i ens segueix fent de cotxe granera, tot un encert.

Parem a esmorzar en el vot d'aigua dels amanaderos, sense cap incidència més (clar pakito ja no va en bici, ja no hi han problemes) Es vam fer un montó de fotos, per la zona de les caigudes d'aigua, pareixia un reportatge de una boda.

Després continuem per la ruta de la matahombres, començant el descens cap a Riodeva, per una baixada molt perillosa, amn molta pedra solta xicoteta, com si fora gravilla, que ens dona més d'un susto.

Una vegada en Riodeva, al estar tot ben senyalitzat, prenem el camí de Camarena per la senda que toca, de muntanya. (L'altra vegada vam fer tot aquest tram per asfalt) Paco s'esperava en els punt claus amb la furgona i ens donava aigua, roba, sexe...
En fi, Tovarich va ser el primer en rebentar com les cigales i calr, com que ja anava cremat va decidir no fer una sola parada més en tot el que qedava de ruta, lo que ens portà una sèrie de complicacions després.

El següent en rebentar va ser Manolo, al que hi ha que recordar-li que "fins al rabo tot és bou", que va rallar el pistó arribant ja al final de la pista forestal. Una vegada ja acabàrem la última senda, que era un tros de tallafocs, un descens de uns 4 kilómetres per arribar a Camarena per darrere.

Quant arribem als cotxe i després de fer els primers estiraments, es donem conte de que falta Tovarich, el qual, poseït per una força infernal i demoníaca, no va parar en cap lloc i va continuar davant de nosaltres, fins que es va pedre. Tots a patir per allí. Al final apareix , es riguem un poc i comencem a montar les bicis als cotxes.

Com que Paco estava desficiós, es possà a mirar el engantxe del remolque del cotxe de Mario, donant-se conte de que estava trencat, i de que no se li havíen caigut les bicis de puro miracle. Menys mal que el cotxe de Quique tb portava bola de remolque, que si no...

Total, un matí de diversió pura i dura, en el que s'ho passàrem molt be i vam disfrutar de la bici.

Pd. com que hi han moltes fotos, jo en puje unes quantes, i el qui en vullga més, que m'ho diga.

Ale.....

Ah, i vam tirar en falta a alguns comepiedras ilustres que o van vindre, uns que teníen feina fora, uns altres que teníes que pagar fantes...