Distància: un 65 kilómetres + ó -
Dificultat : mitja (per la trialereta)
Eixida des de la rotonda dels bombers. En aquesta ocasió: Miguel (jo), pakojiñe (esta vegada s'ho mereis de veritat), Fet, Crazy, Joan "flash", Marto, Manolo, Nico, Javi, Heineken,Mario,Manotrek, Tova, Carlos ...
Comencem anant cap a Puçol des d'on agafem el camí de la pujada a Guaita des del camí de Lliria. Primera pujada del dia. Pujem de forma suau, bueno, de forma suau uns quants, perquè altres ja es sap el que passa.
Una cegada dalt del miraor de Guaita, baixem fins a Gilet, acobardem a un que pujava, i anem cap a Estivella a Buscar l'entrada del murtal.
Cap incidència fins ací. (cosa rara)
Pujant el murtal comencen a fer-se els grupetos de gent,que poc a poc va arribant dalt del creuament del cami de la Mola, amb el Murtal i el Xocainet. Els 'pros' continuen cap al xaparral, i els més pros es quedem perquè Manolo 180 trenca el freno. ¿com es pot caure una pastilla del fren? Bueno, li fem una reparació xapo-tunning (li posem una garrofa entre els pistons i es pira cap a casa amb la resta de cairetes de cagar (Javi Samsung, Manotrek)...
Una vegada al xaparral, esmorzem de PM i es disposem a abaixar, mentre esperem que els pros arrojen tot el que han esmorzat (para bajar unos gramillos).
Bueno, omplim a Barraix i es disposem a fer una TRIALERA... si si, heu llegit be, UNA TRIALERA.
Es posem a fer la trialera, superdivertida, amb revoltes i punts un poc complicadets, molta pedra, pero divertida. en este punt no puc contar massa, perque sols em veia a mi, a Flash i a Carlos. res destacable, Flash frena li pegue per darrere i m'esclafe els ous.
Esperem als pseudo mountain-bikers,(com es nota que fan tanta carretera - van més al polígono que els yonkis)
I res, cami cap a casa, continuem fins el castell de Serra, de ahi a buscar la senda de la pedra.
El marto punxa la roda i es queda amb Robe, pero una vegada reparada es posem en marxa una latra vegada.
Joan i jo comencem a tirar pq se'ns fa tard i justetament, després d'esquivar a algún cavall que pujava imprudentment, fa botar una pedra que me trague sencereta amb les dos rodes,i rebente la de darrere.
I ja, sense més problemes a casa. (bueno si, el marto torna a punxar a la cartuixa)
martes, 17 de noviembre de 2009
viernes, 13 de noviembre de 2009
lunes, 9 de noviembre de 2009
Ruta matahombres sencera.
Quedem en casa de Mario els tres ginets del apocalipsis a les 6:25 de la nit. A ixes hores he pillat al tio que estaba posant els carrers. Eixim a les 6:35, després d'haver carregat les maquines i els mulos al jeep de Carlos.
Tirem xano xano i m'entre veiem eixir el sol pel camí arribem a les 8 puntuals a Camarena.
Comporvem que no feia massa fred i comencem la marxa sense entretindre's molt. Pasem pel lloc fatidic o vaig trencar la patilla l'ultima volta i interiorment li vaig resar a la santa Kona que es portara be el dia de hui.
Tirem i tirem a una marxa suau i sense pauses fins que arrivem a Riodeva. Parem uns minutets a comporovar el lamentable estar del fre davanter de Mario i a picotejar una miqueta. Seguim pujant per la pista en la que el vent ja es feia notar pero era suportable.
Al final del primer bucle agafem una trialereta avanç d'arrivar a Camarena molt xula i una vegada en el poble esmorcem sentaets als solet.
Incidencies....de moment cap, cosa rara.
Comencem el segon bucle a la mateixa marcha. Durant la pujada m'adelante un poc respecta a Mario i Carlos que al poc es te que retirar per un dolor al genoll.
Primera baixa del dia.
Baixe fins on ens troben els dos i després de deixar tirat a Carlos unes horetes, que aprofita per a donar un "voltio" amb el coche, seguim pujant Mario i jo cap al pic javalambre.
L'aire ara es feia notar prou mes, arribant inclús a ser perilloser algunes rafegues molt fortes que venien de costat.
Una vegada dalt, es fem unes fotos mentres es gelavem de fred.
A partir d'ací pasem un dels pijors moments del dia a pesar que el cami ja es de baixada. Els 5ºC i el vent gelat provocaven una sensació tèrmica prou mes gelada i teniem les mans i els peus totalment gelats i dolorits. A Mario fins i tot, com anava amb la boca oberta intentats caçar algun insecte se li va gelar la llengua, jaja.
Una vegada abandonem les cotes mes altes la temperatura comença a recuperarse un poc i l'aire ja no era tan gelat per lo que podem disfrutar un poc mes de la baixada. Al final es trovem amb una senda molt divertida, que en ocasions era quasi camp a través, i en la que ja es notavem els kilòmetres que portavem a les cames. Arribem a la pista per on puja el primer bucle, pero esta vegada la agafem en sentit contrari. Tirem fortet baixant i a dos kilòmetres del final...
Com no, ¡INCIDENCIA! trenque el molt del canvi (el que tensa la cadena)
Tornem com podem, Mario espentant-me, jo correguent baix de la bici i finalment deixant-me caure en les baixades.
Al final de dia, i ja famolencs, ens retrovem amb Carlos avorrit al cotxe i anem a dinar.
Tirem xano xano i m'entre veiem eixir el sol pel camí arribem a les 8 puntuals a Camarena.
Comporvem que no feia massa fred i comencem la marxa sense entretindre's molt. Pasem pel lloc fatidic o vaig trencar la patilla l'ultima volta i interiorment li vaig resar a la santa Kona que es portara be el dia de hui.
Tirem i tirem a una marxa suau i sense pauses fins que arrivem a Riodeva. Parem uns minutets a comporovar el lamentable estar del fre davanter de Mario i a picotejar una miqueta. Seguim pujant per la pista en la que el vent ja es feia notar pero era suportable.
Al final del primer bucle agafem una trialereta avanç d'arrivar a Camarena molt xula i una vegada en el poble esmorcem sentaets als solet.
Incidencies....de moment cap, cosa rara.
Comencem el segon bucle a la mateixa marcha. Durant la pujada m'adelante un poc respecta a Mario i Carlos que al poc es te que retirar per un dolor al genoll.
Primera baixa del dia.
Baixe fins on ens troben els dos i després de deixar tirat a Carlos unes horetes, que aprofita per a donar un "voltio" amb el coche, seguim pujant Mario i jo cap al pic javalambre.
L'aire ara es feia notar prou mes, arribant inclús a ser perilloser algunes rafegues molt fortes que venien de costat.
Una vegada dalt, es fem unes fotos mentres es gelavem de fred.
A partir d'ací pasem un dels pijors moments del dia a pesar que el cami ja es de baixada. Els 5ºC i el vent gelat provocaven una sensació tèrmica prou mes gelada i teniem les mans i els peus totalment gelats i dolorits. A Mario fins i tot, com anava amb la boca oberta intentats caçar algun insecte se li va gelar la llengua, jaja.
Una vegada abandonem les cotes mes altes la temperatura comença a recuperarse un poc i l'aire ja no era tan gelat per lo que podem disfrutar un poc mes de la baixada. Al final es trovem amb una senda molt divertida, que en ocasions era quasi camp a través, i en la que ja es notavem els kilòmetres que portavem a les cames. Arribem a la pista per on puja el primer bucle, pero esta vegada la agafem en sentit contrari. Tirem fortet baixant i a dos kilòmetres del final...
Com no, ¡INCIDENCIA! trenque el molt del canvi (el que tensa la cadena)
Tornem com podem, Mario espentant-me, jo correguent baix de la bici i finalment deixant-me caure en les baixades.
Al final de dia, i ja famolencs, ens retrovem amb Carlos avorrit al cotxe i anem a dinar.
lunes, 2 de noviembre de 2009
Eixida del dissabte 31 d'octubre
Distància: 70km aprox
Comencem un poc més tard per el tema de la foto... Es juntem prou bicis,la veritat, a la rotonda dels bombers. (Pakito,Javi,Joan flash,Raul,Robe,Crazy,ManoTrek,Tova,Emilio (a l'altre no se com li diuen), Raúl,Felipe (encara, que després no ixqué),Jo mismo,Tomac... (si me'n deixe algún ho sent) Tb apareixen per allí els clan Fusta (xuso, paco i la dona de xuso) i arrobes, però després decideixen desertar.
BE, la ruta começa sense cap incidència destacable, bueno, si que paco, fenthonor al seu malnom (pakojiñe) para a fer nosequé, que si tenia un goset no se on, que si tal....bueno, la questió es que es para, i desapareis fins a mitant pujada.
Mentre tant, Tomac provant els walkies, dic provant, perquè no funcionaren en tot el matí. A l'altura de la gasolinera de Serra, jo punxe la roda de davant incomprensiblement amb una punxa de roser. (que rebente és prou normal, pero punxar no solc punxar). Cambiem la roda i comencem a pujar cap a rebalsadors. La pujada com sempre,en varios grups, cada un en funció de l'estat de forma dels seus integrants.
En arribar a la font del llentiscle, es agrupem uns quants i es jalem les barretes energètiques que duiem de pernil, xorisso...
Despés, una altra incidència, Carlos perd uns tornillos del pedalier. Ho mig arregla i continuem la marxa fins al Pic Tristán.
Una vegada dalt, mengem un altre poquet i desistim l'idea de baixar a Gàtova per tal de pujar el pic de l'aguila, ja que Joan i Raúl estàn cansats i no tenen ja forces. Els demés, en un atac de piedad i paciència, decidim consultar al Tova i agafem una baixada per la cara Nord que no havíem fet encara.
Una baixada prou xula, amb unes queantes rampetes cara amunt que feien mal al pelotó. Després d'agrupar-se i esperar a Joan i Raul (comen quasi tota la ruta), continuem el descens fins a la carretera, cap a Beselga i Estivella. De ahi, fent carretera capa casa, sense cap incidència resaltable.
Bueno, una, dins del túnel de la via minera, la meua bici i la de Juan, s'anganxen dels cuernos i a poc es caiguem a terra.
En fi, una molt bona ruta, llargueta i entretinguda. Per a repetir. una altra vegada, potser arribem al pic de l'aguila!!
PD: Molt bona!! Però se t'ha oblidat una novetat: "Pakito ja no perd aire" li ha passat el relleu al "Vota" Jajajajajajaja
Comencem un poc més tard per el tema de la foto... Es juntem prou bicis,la veritat, a la rotonda dels bombers. (Pakito,Javi,Joan flash,Raul,Robe,Crazy,ManoTrek,Tova,Emilio (a l'altre no se com li diuen), Raúl,Felipe (encara, que després no ixqué),Jo mismo,Tomac... (si me'n deixe algún ho sent) Tb apareixen per allí els clan Fusta (xuso, paco i la dona de xuso) i arrobes, però després decideixen desertar.
BE, la ruta começa sense cap incidència destacable, bueno, si que paco, fenthonor al seu malnom (pakojiñe) para a fer nosequé, que si tenia un goset no se on, que si tal....bueno, la questió es que es para, i desapareis fins a mitant pujada.
Mentre tant, Tomac provant els walkies, dic provant, perquè no funcionaren en tot el matí. A l'altura de la gasolinera de Serra, jo punxe la roda de davant incomprensiblement amb una punxa de roser. (que rebente és prou normal, pero punxar no solc punxar). Cambiem la roda i comencem a pujar cap a rebalsadors. La pujada com sempre,en varios grups, cada un en funció de l'estat de forma dels seus integrants.
En arribar a la font del llentiscle, es agrupem uns quants i es jalem les barretes energètiques que duiem de pernil, xorisso...
Despés, una altra incidència, Carlos perd uns tornillos del pedalier. Ho mig arregla i continuem la marxa fins al Pic Tristán.
Una vegada dalt, mengem un altre poquet i desistim l'idea de baixar a Gàtova per tal de pujar el pic de l'aguila, ja que Joan i Raúl estàn cansats i no tenen ja forces. Els demés, en un atac de piedad i paciència, decidim consultar al Tova i agafem una baixada per la cara Nord que no havíem fet encara.
Una baixada prou xula, amb unes queantes rampetes cara amunt que feien mal al pelotó. Després d'agrupar-se i esperar a Joan i Raul (comen quasi tota la ruta), continuem el descens fins a la carretera, cap a Beselga i Estivella. De ahi, fent carretera capa casa, sense cap incidència resaltable.
Bueno, una, dins del túnel de la via minera, la meua bici i la de Juan, s'anganxen dels cuernos i a poc es caiguem a terra.
En fi, una molt bona ruta, llargueta i entretinguda. Per a repetir. una altra vegada, potser arribem al pic de l'aguila!!
PD: Molt bona!! Però se t'ha oblidat una novetat: "Pakito ja no perd aire" li ha passat el relleu al "Vota" Jajajajajajaja
lunes, 26 de octubre de 2009
Libro de rutas en marcha
Esta tarde nos hemos reunido Javi, Mario y Paco para empezar el libro de rutas. Ya tenemos listas todas hasta Febrero, alternando los almuerzos entre el Chaparral, Naquera, Segart y Gatova. Se aceptan propuestas de rutas (en el foro) y falta incorporar salidas fuera i marchas.
sábado, 24 de octubre de 2009
Ruta del dissabte 24 d'octubre
Com tots els dies acudim a la rotonda de sempre. El dia no anava a ser especial en principi. Eixim amb un poc de retràs, mentre esperavem als ultims en arribar, els que inclourien els llençols a la seua bestimenta. La eixida, multitudinaria. Sols faltaven Carlotec i vocaxancla legionaria que el dia anterior feu una seminocturna.
Ens dirigim pel camí de comediana cap a Naquera passant per una divertida pujada de terra en la que ja es noten les ganes de pedalejar d'alguns a bones hores del matí. Després de reagrupar-se i llevar-se tota la roba que sobraba en un dia que aspiraba a ser calurós, seguim la marcha passant prop de la font de l'or cap a Naquera. Sense mes dil·lació i ja amb les primeres baixes del dia atravesem la localitat per a dirigir-se a Potrillos. Arriben els primers (com no) correcaminos1 i correcaminos2 (aixo que s'ho agafen amb calma) seguits de cartono i Pakito. Pujem tot el grup junt i una vegada dalt se despedim de Paco comandante i Javi, que per perreria i motius de curro s'en tenen que anar abans. Despres d'uns savis consells a uns de la penya de moncada baixem per buscar la puada del llentiscle, en la que l'aire que bufava en contra feia mes incordiosa la pujada. Com sempre l'equip correcaminos al capdavant i Cartono, Robetrek i Pakito "al hacecho". Baixem un poc el ritme Robetrek i jo (Pakito) amb l'escusa d'uns problemes en el canvi del trekero namber uan. Una vegada en el desvio al sierro parem i comprovem el lamentós estat del cable del canvi de la trek ultralight, mentre acaben de pujar la resta de comepiedras. Pujem el sierro (no fins a dalt) i una vegada alli comprovem que Tono (que anava "por terreno de nadie") no estaba. Es veu que com no tenia prou habia decidit pujat fins la creu des Sierro, aixi que mentre l'esperem Correcaminos2 va a buscar un tros de cremallera que habia perdut.
Tots junts de nou, baixem a bon ritme per l'Oronet fins a Naquera. Durant la baixada el meu contakilometre marca 69,2 km/h. Casi res pal duro, pique amb carretero inclós (el qual ni es pensà en seguir-mos). Finalment esmorcem al bar "El Sol" on podem contemplar un bonic gatet mentre ens prenen nota del menjar. Després i amb els problemes tècnics de Robetrek baixem tots fins a casa amb l'excepció de l'equip correcaminos que tenia ganes de mes i pense que haurán anat a Gatova a dinar o algo aixina. Aprofitem la baixada amb l'aire a favor per a tornar "trankils" com sempre.
Al final 60 kilometrets no molt durs amb ninguna dificultat tecnica.
Ens dirigim pel camí de comediana cap a Naquera passant per una divertida pujada de terra en la que ja es noten les ganes de pedalejar d'alguns a bones hores del matí. Després de reagrupar-se i llevar-se tota la roba que sobraba en un dia que aspiraba a ser calurós, seguim la marcha passant prop de la font de l'or cap a Naquera. Sense mes dil·lació i ja amb les primeres baixes del dia atravesem la localitat per a dirigir-se a Potrillos. Arriben els primers (com no) correcaminos1 i correcaminos2 (aixo que s'ho agafen amb calma) seguits de cartono i Pakito. Pujem tot el grup junt i una vegada dalt se despedim de Paco comandante i Javi, que per perreria i motius de curro s'en tenen que anar abans. Despres d'uns savis consells a uns de la penya de moncada baixem per buscar la puada del llentiscle, en la que l'aire que bufava en contra feia mes incordiosa la pujada. Com sempre l'equip correcaminos al capdavant i Cartono, Robetrek i Pakito "al hacecho". Baixem un poc el ritme Robetrek i jo (Pakito) amb l'escusa d'uns problemes en el canvi del trekero namber uan. Una vegada en el desvio al sierro parem i comprovem el lamentós estat del cable del canvi de la trek ultralight, mentre acaben de pujar la resta de comepiedras. Pujem el sierro (no fins a dalt) i una vegada alli comprovem que Tono (que anava "por terreno de nadie") no estaba. Es veu que com no tenia prou habia decidit pujat fins la creu des Sierro, aixi que mentre l'esperem Correcaminos2 va a buscar un tros de cremallera que habia perdut.
Tots junts de nou, baixem a bon ritme per l'Oronet fins a Naquera. Durant la baixada el meu contakilometre marca 69,2 km/h. Casi res pal duro, pique amb carretero inclós (el qual ni es pensà en seguir-mos). Finalment esmorcem al bar "El Sol" on podem contemplar un bonic gatet mentre ens prenen nota del menjar. Després i amb els problemes tècnics de Robetrek baixem tots fins a casa amb l'excepció de l'equip correcaminos que tenia ganes de mes i pense que haurán anat a Gatova a dinar o algo aixina. Aprofitem la baixada amb l'aire a favor per a tornar "trankils" com sempre.
Al final 60 kilometrets no molt durs amb ninguna dificultat tecnica.
sábado, 17 de octubre de 2009
Eixida dissabte 17 d'octubre 09
Hui era el dia més esperat per tots ja que, per fi, anavem a replegar els equipatges "Comepiedras".
A les 8 en la rotonda de sempre. Arribem i vegem que sóm molta penya: Fet, Esedai, Manotrek, Cartono, Tovarich, Mariodale, Vota, Pacogime, Nico, Heineken, Javi, Felipemassa (apurant), Crazy (després d'algun temps de fer perles)... (perdoneu, però la resta no me'n recorde: Ghost, Scale 10) També veiem a Makinon Joan que per a variar, enlloc d'eixir en bici se'n va a córrer per la muntanya com les cabres.
Eixim a fer la ruteta curteta, tal i com haviem parlat, per a després quedar prompte a esmorzar i repartir les equipacions. Xino xano i amb un fred que pelava tomates comencem a pujar el Pic de l'Àguila. Ací Fet i Paco veuen una llebre i tiren a vore si la cacen (que va a ser que sí). Esperem dalt per a reagrupar-se i comencem a baixar el Pic per darrere, on el Vota, com sempre, baixa com un kamikaze per la part bruta.
A continuació, per a seguir la ruta clàssica, comencem a pujar la Mola. Després de passar la curveta i rampeta que tant li agrada a Mariodale, tornem a parar per a reagrupar-se. Espera que esperaràs, Esedai puja i baixa varies vegades, com el tren-cremallera de la Vall de Núria, i en una d'elles es troba un comptakilòmetres que havia perdut el senyor Ghost, en una altra uns pulmons que també algú havia perdut en la pujada. Allí, la sorpresa del dia, el Vota enlloc de desunflar les rodes per a fer el cabra es posa a unflar-les (Estarà sentant el cap? o s'ha pegat un colp massa fort?)
Bé, continuem per a baixar pel Xocainet, alguns amb el punyal entre les dents (que raro), altres posant-se als reguerols, i altres passant entre dos pobres ciclistes que baixaven tranquilament (eh, Tova). Arribem baix i la mitat de la gent no apareixia. Crida Felipemassa dient que Paquito "no perd aire" perquè havia rebentat. Mentre esperem a que l'equip Ferrari canvie les rodes, comencem a fer tonteries: una caparra puja en una mákina sense arribar als pedals, Fet agafa una microbtt sense frens, "Ese de ahí" ens ensenya la nova camelbag que s'ha comprat (un poc incòmoda pense) i Pacogime, després de baixar, ens ensenya la seua equipació de jugar a rugby.
Comencem de nou la marxa cap a baix, però enganxem en la senda, 100% ciclable, que va a eixir a Gilet. Des d'allí com uns locos cap al poble per a esmorzar al Dora i replegar les estimades equipacions.
Allí hem vist a altres personalitats com: Raúl (correcaminos 2) i Incubus (desaparecido en combate).
PD: els equipatges estan molt guapos, 10 per a l'organització.
Camelbak de "Ese de ahí":
Equipació comepiedras per a jugar a rugbici:
A les 8 en la rotonda de sempre. Arribem i vegem que sóm molta penya: Fet, Esedai, Manotrek, Cartono, Tovarich, Mariodale, Vota, Pacogime, Nico, Heineken, Javi, Felipemassa (apurant), Crazy (després d'algun temps de fer perles)... (perdoneu, però la resta no me'n recorde: Ghost, Scale 10) També veiem a Makinon Joan que per a variar, enlloc d'eixir en bici se'n va a córrer per la muntanya com les cabres.
Eixim a fer la ruteta curteta, tal i com haviem parlat, per a després quedar prompte a esmorzar i repartir les equipacions. Xino xano i amb un fred que pelava tomates comencem a pujar el Pic de l'Àguila. Ací Fet i Paco veuen una llebre i tiren a vore si la cacen (que va a ser que sí). Esperem dalt per a reagrupar-se i comencem a baixar el Pic per darrere, on el Vota, com sempre, baixa com un kamikaze per la part bruta.
A continuació, per a seguir la ruta clàssica, comencem a pujar la Mola. Després de passar la curveta i rampeta que tant li agrada a Mariodale, tornem a parar per a reagrupar-se. Espera que esperaràs, Esedai puja i baixa varies vegades, com el tren-cremallera de la Vall de Núria, i en una d'elles es troba un comptakilòmetres que havia perdut el senyor Ghost, en una altra uns pulmons que també algú havia perdut en la pujada. Allí, la sorpresa del dia, el Vota enlloc de desunflar les rodes per a fer el cabra es posa a unflar-les (Estarà sentant el cap? o s'ha pegat un colp massa fort?)
Bé, continuem per a baixar pel Xocainet, alguns amb el punyal entre les dents (que raro), altres posant-se als reguerols, i altres passant entre dos pobres ciclistes que baixaven tranquilament (eh, Tova). Arribem baix i la mitat de la gent no apareixia. Crida Felipemassa dient que Paquito "no perd aire" perquè havia rebentat. Mentre esperem a que l'equip Ferrari canvie les rodes, comencem a fer tonteries: una caparra puja en una mákina sense arribar als pedals, Fet agafa una microbtt sense frens, "Ese de ahí" ens ensenya la nova camelbag que s'ha comprat (un poc incòmoda pense) i Pacogime, després de baixar, ens ensenya la seua equipació de jugar a rugby.
Comencem de nou la marxa cap a baix, però enganxem en la senda, 100% ciclable, que va a eixir a Gilet. Des d'allí com uns locos cap al poble per a esmorzar al Dora i replegar les estimades equipacions.
Allí hem vist a altres personalitats com: Raúl (correcaminos 2) i Incubus (desaparecido en combate).
PD: els equipatges estan molt guapos, 10 per a l'organització.
Camelbak de "Ese de ahí":
Equipació comepiedras per a jugar a rugbici:
Viedo remix matahombres primer videdo
Aci esta l'anllaç al meu conte de youtube on esta el video que vaig fer des del cotxe. El video es una agrupació de tots els que vaig fer. La qualitat no es molt bona perque l'he editat en el movil
http://www.youtube.com/user/pacogime2#p/a/u/0/jXE1Cdrd9gY"
A vore que vos pareix
http://www.youtube.com/user/pacogime2#p/a/u/0/jXE1Cdrd9gY"
A vore que vos pareix
lunes, 5 de octubre de 2009
Exida matahombres
Distància = 41 km
Dificultat tècnica = nula
Eixida a les 7:10 des de la plaça de l'ajuntament de la Pobla. En principi som 8 bicis. Mario, Paco el patillas, Tovarich, Felipe, Quique, Nico, Manolo i jo.
Cap a les 8:45 arribem a Camarena de la Sierra, on estàvem al baixar sobre uns 10 graus. (flipa la gamba).
Pakito ja perd aire
Pakito cambia la roda sencera de davant. (inclós el disc) perquè perd aire. (¿açó es nou?)
Anem al bar a fer-se els cafenets, i, després de comentar lo bona que estava la xiqueta de la barra que estava desdejunant amb por per la manada de llops que estava prenint café,montem i manprenem a pedalejar.
Pakito no perd aire.
Aproximadament al kilòmetre 0.4 (o siga que encara no havíem ni començat), algú trencà la patilla del canvi traser. ¿qui podría ser? Pues .... PAKITO, clar.
Després de llargues deliberacions i propostes, paco decideix ficar-se la bici en pinyo fijo e intentar fer la ruta.
Als 300 metres més, ja no funciona l'invent. Després de estar perdent vora una hora en la que ens dona temps a fer quasi de totes les tonteríes posibles, decidim que Paco se'n vaja a la merda i ens deixe fer la ruta trankils. En lloc d'anar-se'n a la merda, agafa la furgo de Felipe i ens segueix fent de cotxe granera, tot un encert.
Parem a esmorzar en el vot d'aigua dels amanaderos, sense cap incidència més (clar pakito ja no va en bici, ja no hi han problemes) Es vam fer un montó de fotos, per la zona de les caigudes d'aigua, pareixia un reportatge de una boda.
Després continuem per la ruta de la matahombres, començant el descens cap a Riodeva, per una baixada molt perillosa, amn molta pedra solta xicoteta, com si fora gravilla, que ens dona més d'un susto.
Una vegada en Riodeva, al estar tot ben senyalitzat, prenem el camí de Camarena per la senda que toca, de muntanya. (L'altra vegada vam fer tot aquest tram per asfalt) Paco s'esperava en els punt claus amb la furgona i ens donava aigua, roba, sexe...
En fi, Tovarich va ser el primer en rebentar com les cigales i calr, com que ja anava cremat va decidir no fer una sola parada més en tot el que qedava de ruta, lo que ens portà una sèrie de complicacions després.
El següent en rebentar va ser Manolo, al que hi ha que recordar-li que "fins al rabo tot és bou", que va rallar el pistó arribant ja al final de la pista forestal. Una vegada ja acabàrem la última senda, que era un tros de tallafocs, un descens de uns 4 kilómetres per arribar a Camarena per darrere.
Quant arribem als cotxe i després de fer els primers estiraments, es donem conte de que falta Tovarich, el qual, poseït per una força infernal i demoníaca, no va parar en cap lloc i va continuar davant de nosaltres, fins que es va pedre. Tots a patir per allí. Al final apareix , es riguem un poc i comencem a montar les bicis als cotxes.
Com que Paco estava desficiós, es possà a mirar el engantxe del remolque del cotxe de Mario, donant-se conte de que estava trencat, i de que no se li havíen caigut les bicis de puro miracle. Menys mal que el cotxe de Quique tb portava bola de remolque, que si no...
Total, un matí de diversió pura i dura, en el que s'ho passàrem molt be i vam disfrutar de la bici.
Pd. com que hi han moltes fotos, jo en puje unes quantes, i el qui en vullga més, que m'ho diga.
Ale.....
Ah, i vam tirar en falta a alguns comepiedras ilustres que o van vindre, uns que teníen feina fora, uns altres que teníes que pagar fantes...
lunes, 28 de septiembre de 2009
Eixida dissabte 26
Bueno, com que hi han capolls que diuen que escric poc, vaig a descriure-vos la eixida del dissabte.
Distància: 40 km. aprox. (se me borrà el conta)
Recorregut: Coll de la Calderona - Cova Monedera - Xocainet - Font del Salt - Nàquera
Dificultat tècnica: NULA
Començàrem puntuals com mai : Juan Brugal (oh sorpresa), Robe, Felipe, Ruben (oh sorpresa), Pakito, Carlos, Mario i jo.
Pujada a la Cova Monedera tranquilets, amb Pakito tirant per davant. S'agrupàrem al arribar a la cantera, més que res perque Juan volía pixar-li el disco a Robe perque este deia que no li frenava (¿?). Pakito começa a pedre a aire de la forquilla i de la roda davantera.
Al arribar a la curva "Enculus",un breu recordatori a la formidable òstia que es vam pegar l'any passat i cap al xocainet. Només començar, Robe, Juan, Carlos i pakito tiren cap amunt. A mi em be de puta mare que Mario i rubén vagen per darrere, aixina que em dedique a fer com que els espere perquè em sap mal.
Pakito perd aire.
Quant arribem dalt de mola de segart es posem a baixar-la se seguida, s'equivoquem de camí, i ens toca fer la pujada cap als depòsits de Nàquera per camí de la Font del Salt. Com sempre, a la primera pujada es deixem els ronyons, però s'apuja normaleta.
Pakito perd aire.
Una vegada dalt dels depòsits començàrem la baixada cap a Nàquera, sense cap inicidència destacable, bueno si, que Pakito perd aire (però eixó és normal). Arribem al Bar de tots els dissabtes a esmorzar. Felipe es tira tot l'esmorzar xillant-me a la orella (la puta mare), i res, cap a casa.
Pakito perd aire.
Baixant ja per la via de servei, es fiquem a tirar com a subnormals i passem a uns de puçol (tb van pensar el mateix que jo, que estem subnomrmals,segur --jajajjaja) com si estiguèren parats.
I eixó una ruteta curta, de trankis, que de vegades tb mola eixir aixina.
Distància: 40 km. aprox. (se me borrà el conta)
Recorregut: Coll de la Calderona - Cova Monedera - Xocainet - Font del Salt - Nàquera
Dificultat tècnica: NULA
Començàrem puntuals com mai : Juan Brugal (oh sorpresa), Robe, Felipe, Ruben (oh sorpresa), Pakito, Carlos, Mario i jo.
Pujada a la Cova Monedera tranquilets, amb Pakito tirant per davant. S'agrupàrem al arribar a la cantera, més que res perque Juan volía pixar-li el disco a Robe perque este deia que no li frenava (¿?). Pakito começa a pedre a aire de la forquilla i de la roda davantera.
Al arribar a la curva "Enculus",un breu recordatori a la formidable òstia que es vam pegar l'any passat i cap al xocainet. Només començar, Robe, Juan, Carlos i pakito tiren cap amunt. A mi em be de puta mare que Mario i rubén vagen per darrere, aixina que em dedique a fer com que els espere perquè em sap mal.
Pakito perd aire.
Quant arribem dalt de mola de segart es posem a baixar-la se seguida, s'equivoquem de camí, i ens toca fer la pujada cap als depòsits de Nàquera per camí de la Font del Salt. Com sempre, a la primera pujada es deixem els ronyons, però s'apuja normaleta.
Pakito perd aire.
Una vegada dalt dels depòsits començàrem la baixada cap a Nàquera, sense cap inicidència destacable, bueno si, que Pakito perd aire (però eixó és normal). Arribem al Bar de tots els dissabtes a esmorzar. Felipe es tira tot l'esmorzar xillant-me a la orella (la puta mare), i res, cap a casa.
Pakito perd aire.
Baixant ja per la via de servei, es fiquem a tirar com a subnormals i passem a uns de puçol (tb van pensar el mateix que jo, que estem subnomrmals,segur --jajajjaja) com si estiguèren parats.
I eixó una ruteta curta, de trankis, que de vegades tb mola eixir aixina.
lunes, 21 de septiembre de 2009
Eixida dissabte 18
Ruta: En orígen era seguir el track de la carrera de Higueruelas, però la férem per el nostre conte.
KM: 25?? jajajjaja
---------------------------------------------------------
Quedàrem a les 7 a la plaça de l'ajuntament a La Creu (Robe, Carlos, PAkito, Felipe, Mario i jo). Després de esperar a Felipe, manprenem el camí cap a Higueruelas.
Va ser abaixar el cotxe i despertar-se ràpidament... ¡Mare meua quina rasca!. S'encaminàrem al bar, i de camí es vam juntar amb uns xicons de Benisanó molt majos que van decidir vindre-se'n amb nosaltres. Només començar, 7 km de pujadeta (Cerro Simón) que els vam fer realtivament trankils, perquè jo ja he fet la marxa i sabia que al final hi han unes pujades que se te compliquen sempre.
Una vegada dalt começà el festival.
Entrem a la primera trialera, i com hi havía fang, les rodes esbaràven en les pedres. Durant tota la baixada se sentíen crits de la gent, al pedre adherència en totes les pedres. ¡com molava!
Continuàrem baixant per trialeres, fent animalades, i, en la millor de totes, pakito es pegà una òstia de competi.No va ser forta, però si espectacular. Sense més incidències greus continuà la etapa (un poste inidcador de camins trencats, alguns que no s'atreviren a baixar per rampetes per si es picava la bici) ...
En fi, que tornàrem al poble amb pocs kilòmetres a les cames, però amb molta diversió acumulada. Un matí 10 !
KM: 25?? jajajjaja
---------------------------------------------------------
Quedàrem a les 7 a la plaça de l'ajuntament a La Creu (Robe, Carlos, PAkito, Felipe, Mario i jo). Després de esperar a Felipe, manprenem el camí cap a Higueruelas.
Va ser abaixar el cotxe i despertar-se ràpidament... ¡Mare meua quina rasca!. S'encaminàrem al bar, i de camí es vam juntar amb uns xicons de Benisanó molt majos que van decidir vindre-se'n amb nosaltres. Només començar, 7 km de pujadeta (Cerro Simón) que els vam fer realtivament trankils, perquè jo ja he fet la marxa i sabia que al final hi han unes pujades que se te compliquen sempre.
Una vegada dalt começà el festival.
Entrem a la primera trialera, i com hi havía fang, les rodes esbaràven en les pedres. Durant tota la baixada se sentíen crits de la gent, al pedre adherència en totes les pedres. ¡com molava!
Continuàrem baixant per trialeres, fent animalades, i, en la millor de totes, pakito es pegà una òstia de competi.No va ser forta, però si espectacular. Sense més incidències greus continuà la etapa (un poste inidcador de camins trencats, alguns que no s'atreviren a baixar per rampetes per si es picava la bici) ...
En fi, que tornàrem al poble amb pocs kilòmetres a les cames, però amb molta diversió acumulada. Un matí 10 !
jueves, 17 de septiembre de 2009
lunes, 14 de septiembre de 2009
Eixida dissabte 12.
Ruta "curta" de uns 65 km.
Quedem a la rotonda Carlos, Robe, Mario, Quique, Manolo, Felipe, Javi i yo.
Comencem de puta mare, perque jo m'adorc i no arribem a hora (per la meua culpa). Javi, Felipe (que s'han esperat amb mi) i jo, anem a buscar als demés. Ens equivoquem i tirem per la cartuixa amunt. PALIZÓN A SAC PAC.
Ens trobem en la fàbrica de porlam.
Comencem la pujada en serio, Javi comença a suar el Ron dels Mojitos i a enyorar Costa Rica en la primera pujada en serio i decideix pegar la volta per no rebentar com les cigales.
Pujem a la font del poll per la pujada dura, la de la cartuixa. Robe i Carlos (com smepre), com es piquen fins amb la seua sombra, es piquen en uns globeros als queals rebenten ,clar (cabrons).
Una vegada allí dalt vam trobar a un home que ens fa fotos a tots molt simpàtic. Hi hagué un moment que a la font seríem uns 15 ciclistes. Vam seguir pujant cap a Rebalsadors per a baixar per el llentiscle. Començàrem a baixar com a tirs i Robe pesiga la càmara (normal, porta cubertes i càmares super-mega-light) i começa la odissea de cambiar la càmara. Com que la llanta es molt estreta, ens les veiem putes Robe, com que li sobren les càmares, decideix trencar-ne tres. Al final montàrem com vam podre i esperàrem als que faltàven, ja que Quique tb havía punxat. Baixàrem cap a Nàquera i a esmorzar.
Quedem a la rotonda Carlos, Robe, Mario, Quique, Manolo, Felipe, Javi i yo.
Comencem de puta mare, perque jo m'adorc i no arribem a hora (per la meua culpa). Javi, Felipe (que s'han esperat amb mi) i jo, anem a buscar als demés. Ens equivoquem i tirem per la cartuixa amunt. PALIZÓN A SAC PAC.
Ens trobem en la fàbrica de porlam.
Comencem la pujada en serio, Javi comença a suar el Ron dels Mojitos i a enyorar Costa Rica en la primera pujada en serio i decideix pegar la volta per no rebentar com les cigales.
Pujem a la font del poll per la pujada dura, la de la cartuixa. Robe i Carlos (com smepre), com es piquen fins amb la seua sombra, es piquen en uns globeros als queals rebenten ,clar (cabrons).
Una vegada allí dalt vam trobar a un home que ens fa fotos a tots molt simpàtic. Hi hagué un moment que a la font seríem uns 15 ciclistes. Vam seguir pujant cap a Rebalsadors per a baixar per el llentiscle. Començàrem a baixar com a tirs i Robe pesiga la càmara (normal, porta cubertes i càmares super-mega-light) i começa la odissea de cambiar la càmara. Com que la llanta es molt estreta, ens les veiem putes Robe, com que li sobren les càmares, decideix trencar-ne tres. Al final montàrem com vam podre i esperàrem als que faltàven, ja que Quique tb havía punxat. Baixàrem cap a Nàquera i a esmorzar.
jueves, 10 de septiembre de 2009
viernes, 4 de septiembre de 2009
HOLA A TOTS
A petició dels nostres grups filials de tot el mon (Orbea racing team, Siemens-Cannondale, Treck corp...) hem decidit obrir les nostres experiències i anècdotes a tots els nostres seguidors i seguidores.
Ja està disponible el bolg dels COMEPIEDRAS; a partir de ara ja no hi han excuses, hi ha que escirure més a sovint.....
Pròximament, farem la traducció al xinés i al rus, ho sentim de moment per els nostres fans d'allà.
Ja està disponible el bolg dels COMEPIEDRAS; a partir de ara ja no hi han excuses, hi ha que escirure més a sovint.....
Pròximament, farem la traducció al xinés i al rus, ho sentim de moment per els nostres fans d'allà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
