Distància: un 65 kilómetres + ó -
Dificultat : mitja (per la trialereta)
Eixida des de la rotonda dels bombers. En aquesta ocasió: Miguel (jo), pakojiñe (esta vegada s'ho mereis de veritat), Fet, Crazy, Joan "flash", Marto, Manolo, Nico, Javi, Heineken,Mario,Manotrek, Tova, Carlos ...
Comencem anant cap a Puçol des d'on agafem el camí de la pujada a Guaita des del camí de Lliria. Primera pujada del dia. Pujem de forma suau, bueno, de forma suau uns quants, perquè altres ja es sap el que passa.
Una cegada dalt del miraor de Guaita, baixem fins a Gilet, acobardem a un que pujava, i anem cap a Estivella a Buscar l'entrada del murtal.
Cap incidència fins ací. (cosa rara)
Pujant el murtal comencen a fer-se els grupetos de gent,que poc a poc va arribant dalt del creuament del cami de la Mola, amb el Murtal i el Xocainet. Els 'pros' continuen cap al xaparral, i els més pros es quedem perquè Manolo 180 trenca el freno. ¿com es pot caure una pastilla del fren? Bueno, li fem una reparació xapo-tunning (li posem una garrofa entre els pistons i es pira cap a casa amb la resta de cairetes de cagar (Javi Samsung, Manotrek)...
Una vegada al xaparral, esmorzem de PM i es disposem a abaixar, mentre esperem que els pros arrojen tot el que han esmorzat (para bajar unos gramillos).
Bueno, omplim a Barraix i es disposem a fer una TRIALERA... si si, heu llegit be, UNA TRIALERA.
Es posem a fer la trialera, superdivertida, amb revoltes i punts un poc complicadets, molta pedra, pero divertida. en este punt no puc contar massa, perque sols em veia a mi, a Flash i a Carlos. res destacable, Flash frena li pegue per darrere i m'esclafe els ous.
Esperem als pseudo mountain-bikers,(com es nota que fan tanta carretera - van més al polígono que els yonkis)
I res, cami cap a casa, continuem fins el castell de Serra, de ahi a buscar la senda de la pedra.
El marto punxa la roda i es queda amb Robe, pero una vegada reparada es posem en marxa una latra vegada.
Joan i jo comencem a tirar pq se'ns fa tard i justetament, després d'esquivar a algún cavall que pujava imprudentment, fa botar una pedra que me trague sencereta amb les dos rodes,i rebente la de darrere.
I ja, sense més problemes a casa. (bueno si, el marto torna a punxar a la cartuixa)
martes, 17 de noviembre de 2009
viernes, 13 de noviembre de 2009
lunes, 9 de noviembre de 2009
Ruta matahombres sencera.
Quedem en casa de Mario els tres ginets del apocalipsis a les 6:25 de la nit. A ixes hores he pillat al tio que estaba posant els carrers. Eixim a les 6:35, després d'haver carregat les maquines i els mulos al jeep de Carlos.
Tirem xano xano i m'entre veiem eixir el sol pel camí arribem a les 8 puntuals a Camarena.
Comporvem que no feia massa fred i comencem la marxa sense entretindre's molt. Pasem pel lloc fatidic o vaig trencar la patilla l'ultima volta i interiorment li vaig resar a la santa Kona que es portara be el dia de hui.
Tirem i tirem a una marxa suau i sense pauses fins que arrivem a Riodeva. Parem uns minutets a comporovar el lamentable estar del fre davanter de Mario i a picotejar una miqueta. Seguim pujant per la pista en la que el vent ja es feia notar pero era suportable.
Al final del primer bucle agafem una trialereta avanç d'arrivar a Camarena molt xula i una vegada en el poble esmorcem sentaets als solet.
Incidencies....de moment cap, cosa rara.
Comencem el segon bucle a la mateixa marcha. Durant la pujada m'adelante un poc respecta a Mario i Carlos que al poc es te que retirar per un dolor al genoll.
Primera baixa del dia.
Baixe fins on ens troben els dos i després de deixar tirat a Carlos unes horetes, que aprofita per a donar un "voltio" amb el coche, seguim pujant Mario i jo cap al pic javalambre.
L'aire ara es feia notar prou mes, arribant inclús a ser perilloser algunes rafegues molt fortes que venien de costat.
Una vegada dalt, es fem unes fotos mentres es gelavem de fred.
A partir d'ací pasem un dels pijors moments del dia a pesar que el cami ja es de baixada. Els 5ºC i el vent gelat provocaven una sensació tèrmica prou mes gelada i teniem les mans i els peus totalment gelats i dolorits. A Mario fins i tot, com anava amb la boca oberta intentats caçar algun insecte se li va gelar la llengua, jaja.
Una vegada abandonem les cotes mes altes la temperatura comença a recuperarse un poc i l'aire ja no era tan gelat per lo que podem disfrutar un poc mes de la baixada. Al final es trovem amb una senda molt divertida, que en ocasions era quasi camp a través, i en la que ja es notavem els kilòmetres que portavem a les cames. Arribem a la pista per on puja el primer bucle, pero esta vegada la agafem en sentit contrari. Tirem fortet baixant i a dos kilòmetres del final...
Com no, ¡INCIDENCIA! trenque el molt del canvi (el que tensa la cadena)
Tornem com podem, Mario espentant-me, jo correguent baix de la bici i finalment deixant-me caure en les baixades.
Al final de dia, i ja famolencs, ens retrovem amb Carlos avorrit al cotxe i anem a dinar.
Tirem xano xano i m'entre veiem eixir el sol pel camí arribem a les 8 puntuals a Camarena.
Comporvem que no feia massa fred i comencem la marxa sense entretindre's molt. Pasem pel lloc fatidic o vaig trencar la patilla l'ultima volta i interiorment li vaig resar a la santa Kona que es portara be el dia de hui.
Tirem i tirem a una marxa suau i sense pauses fins que arrivem a Riodeva. Parem uns minutets a comporovar el lamentable estar del fre davanter de Mario i a picotejar una miqueta. Seguim pujant per la pista en la que el vent ja es feia notar pero era suportable.
Al final del primer bucle agafem una trialereta avanç d'arrivar a Camarena molt xula i una vegada en el poble esmorcem sentaets als solet.
Incidencies....de moment cap, cosa rara.
Comencem el segon bucle a la mateixa marcha. Durant la pujada m'adelante un poc respecta a Mario i Carlos que al poc es te que retirar per un dolor al genoll.
Primera baixa del dia.
Baixe fins on ens troben els dos i després de deixar tirat a Carlos unes horetes, que aprofita per a donar un "voltio" amb el coche, seguim pujant Mario i jo cap al pic javalambre.
L'aire ara es feia notar prou mes, arribant inclús a ser perilloser algunes rafegues molt fortes que venien de costat.
Una vegada dalt, es fem unes fotos mentres es gelavem de fred.
A partir d'ací pasem un dels pijors moments del dia a pesar que el cami ja es de baixada. Els 5ºC i el vent gelat provocaven una sensació tèrmica prou mes gelada i teniem les mans i els peus totalment gelats i dolorits. A Mario fins i tot, com anava amb la boca oberta intentats caçar algun insecte se li va gelar la llengua, jaja.
Una vegada abandonem les cotes mes altes la temperatura comença a recuperarse un poc i l'aire ja no era tan gelat per lo que podem disfrutar un poc mes de la baixada. Al final es trovem amb una senda molt divertida, que en ocasions era quasi camp a través, i en la que ja es notavem els kilòmetres que portavem a les cames. Arribem a la pista per on puja el primer bucle, pero esta vegada la agafem en sentit contrari. Tirem fortet baixant i a dos kilòmetres del final...
Com no, ¡INCIDENCIA! trenque el molt del canvi (el que tensa la cadena)
Tornem com podem, Mario espentant-me, jo correguent baix de la bici i finalment deixant-me caure en les baixades.
Al final de dia, i ja famolencs, ens retrovem amb Carlos avorrit al cotxe i anem a dinar.
lunes, 2 de noviembre de 2009
Eixida del dissabte 31 d'octubre
Distància: 70km aprox
Comencem un poc més tard per el tema de la foto... Es juntem prou bicis,la veritat, a la rotonda dels bombers. (Pakito,Javi,Joan flash,Raul,Robe,Crazy,ManoTrek,Tova,Emilio (a l'altre no se com li diuen), Raúl,Felipe (encara, que després no ixqué),Jo mismo,Tomac... (si me'n deixe algún ho sent) Tb apareixen per allí els clan Fusta (xuso, paco i la dona de xuso) i arrobes, però després decideixen desertar.
BE, la ruta começa sense cap incidència destacable, bueno, si que paco, fenthonor al seu malnom (pakojiñe) para a fer nosequé, que si tenia un goset no se on, que si tal....bueno, la questió es que es para, i desapareis fins a mitant pujada.
Mentre tant, Tomac provant els walkies, dic provant, perquè no funcionaren en tot el matí. A l'altura de la gasolinera de Serra, jo punxe la roda de davant incomprensiblement amb una punxa de roser. (que rebente és prou normal, pero punxar no solc punxar). Cambiem la roda i comencem a pujar cap a rebalsadors. La pujada com sempre,en varios grups, cada un en funció de l'estat de forma dels seus integrants.
En arribar a la font del llentiscle, es agrupem uns quants i es jalem les barretes energètiques que duiem de pernil, xorisso...
Despés, una altra incidència, Carlos perd uns tornillos del pedalier. Ho mig arregla i continuem la marxa fins al Pic Tristán.
Una vegada dalt, mengem un altre poquet i desistim l'idea de baixar a Gàtova per tal de pujar el pic de l'aguila, ja que Joan i Raúl estàn cansats i no tenen ja forces. Els demés, en un atac de piedad i paciència, decidim consultar al Tova i agafem una baixada per la cara Nord que no havíem fet encara.
Una baixada prou xula, amb unes queantes rampetes cara amunt que feien mal al pelotó. Després d'agrupar-se i esperar a Joan i Raul (comen quasi tota la ruta), continuem el descens fins a la carretera, cap a Beselga i Estivella. De ahi, fent carretera capa casa, sense cap incidència resaltable.
Bueno, una, dins del túnel de la via minera, la meua bici i la de Juan, s'anganxen dels cuernos i a poc es caiguem a terra.
En fi, una molt bona ruta, llargueta i entretinguda. Per a repetir. una altra vegada, potser arribem al pic de l'aguila!!
PD: Molt bona!! Però se t'ha oblidat una novetat: "Pakito ja no perd aire" li ha passat el relleu al "Vota" Jajajajajajaja
Comencem un poc més tard per el tema de la foto... Es juntem prou bicis,la veritat, a la rotonda dels bombers. (Pakito,Javi,Joan flash,Raul,Robe,Crazy,ManoTrek,Tova,Emilio (a l'altre no se com li diuen), Raúl,Felipe (encara, que després no ixqué),Jo mismo,Tomac... (si me'n deixe algún ho sent) Tb apareixen per allí els clan Fusta (xuso, paco i la dona de xuso) i arrobes, però després decideixen desertar.
BE, la ruta começa sense cap incidència destacable, bueno, si que paco, fenthonor al seu malnom (pakojiñe) para a fer nosequé, que si tenia un goset no se on, que si tal....bueno, la questió es que es para, i desapareis fins a mitant pujada.
Mentre tant, Tomac provant els walkies, dic provant, perquè no funcionaren en tot el matí. A l'altura de la gasolinera de Serra, jo punxe la roda de davant incomprensiblement amb una punxa de roser. (que rebente és prou normal, pero punxar no solc punxar). Cambiem la roda i comencem a pujar cap a rebalsadors. La pujada com sempre,en varios grups, cada un en funció de l'estat de forma dels seus integrants.
En arribar a la font del llentiscle, es agrupem uns quants i es jalem les barretes energètiques que duiem de pernil, xorisso...
Despés, una altra incidència, Carlos perd uns tornillos del pedalier. Ho mig arregla i continuem la marxa fins al Pic Tristán.
Una vegada dalt, mengem un altre poquet i desistim l'idea de baixar a Gàtova per tal de pujar el pic de l'aguila, ja que Joan i Raúl estàn cansats i no tenen ja forces. Els demés, en un atac de piedad i paciència, decidim consultar al Tova i agafem una baixada per la cara Nord que no havíem fet encara.
Una baixada prou xula, amb unes queantes rampetes cara amunt que feien mal al pelotó. Després d'agrupar-se i esperar a Joan i Raul (comen quasi tota la ruta), continuem el descens fins a la carretera, cap a Beselga i Estivella. De ahi, fent carretera capa casa, sense cap incidència resaltable.
Bueno, una, dins del túnel de la via minera, la meua bici i la de Juan, s'anganxen dels cuernos i a poc es caiguem a terra.
En fi, una molt bona ruta, llargueta i entretinguda. Per a repetir. una altra vegada, potser arribem al pic de l'aguila!!
PD: Molt bona!! Però se t'ha oblidat una novetat: "Pakito ja no perd aire" li ha passat el relleu al "Vota" Jajajajajajaja
lunes, 26 de octubre de 2009
Libro de rutas en marcha
Esta tarde nos hemos reunido Javi, Mario y Paco para empezar el libro de rutas. Ya tenemos listas todas hasta Febrero, alternando los almuerzos entre el Chaparral, Naquera, Segart y Gatova. Se aceptan propuestas de rutas (en el foro) y falta incorporar salidas fuera i marchas.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
