Eixida dissabte 17 d'octubre 09

Hui era el dia més esperat per tots ja que, per fi, anavem a replegar els equipatges "Comepiedras".
A les 8 en la rotonda de sempre. Arribem i vegem que sóm molta penya: Fet, Esedai, Manotrek, Cartono, Tovarich, Mariodale, Vota, Pacogime, Nico, Heineken, Javi, Felipemassa (apurant), Crazy (després d'algun temps de fer perles)... (perdoneu, però la resta no me'n recorde: Ghost, Scale 10) També veiem a Makinon Joan que per a variar, enlloc d'eixir en bici se'n va a córrer per la muntanya com les cabres.
Eixim a fer la ruteta curteta, tal i com haviem parlat, per a després quedar prompte a esmorzar i repartir les equipacions. Xino xano i amb un fred que pelava tomates comencem a pujar el Pic de l'Àguila. Ací Fet i Paco veuen una llebre i tiren a vore si la cacen (que va a ser que sí). Esperem dalt per a reagrupar-se i comencem a baixar el Pic per darrere, on el Vota, com sempre, baixa com un kamikaze per la part bruta.
A continuació, per a seguir la ruta clàssica, comencem a pujar la Mola. Després de passar la curveta i rampeta que tant li agrada a Mariodale, tornem a parar per a reagrupar-se. Espera que esperaràs, Esedai puja i baixa varies vegades, com el tren-cremallera de la Vall de Núria, i en una d'elles es troba un comptakilòmetres que havia perdut el senyor Ghost, en una altra uns pulmons que també algú havia perdut en la pujada. Allí, la sorpresa del dia, el Vota enlloc de desunflar les rodes per a fer el cabra es posa a unflar-les (Estarà sentant el cap? o s'ha pegat un colp massa fort?)
Bé, continuem per a baixar pel Xocainet, alguns amb el punyal entre les dents (que raro), altres posant-se als reguerols, i altres passant entre dos pobres ciclistes que baixaven tranquilament (eh, Tova). Arribem baix i la mitat de la gent no apareixia. Crida Felipemassa dient que Paquito "no perd aire" perquè havia rebentat. Mentre esperem a que l'equip Ferrari canvie les rodes, comencem a fer tonteries: una caparra puja en una mákina sense arribar als pedals, Fet agafa una microbtt sense frens, "Ese de ahí" ens ensenya la nova camelbag que s'ha comprat (un poc incòmoda pense) i Pacogime, després de baixar, ens ensenya la seua equipació de jugar a rugby.
Comencem de nou la marxa cap a baix, però enganxem en la senda, 100% ciclable, que va a eixir a Gilet. Des d'allí com uns locos cap al poble per a esmorzar al Dora i replegar les estimades equipacions.
Allí hem vist a altres personalitats com: Raúl (correcaminos 2) i Incubus (desaparecido en combate).

PD: els equipatges estan molt guapos, 10 per a l'organització.

Camelbak de "Ese de ahí":


Equipació comepiedras per a jugar a rugbici: