Eixida del dissabte 31 d'octubre

Distància: 70km aprox


Comencem un poc més tard per el tema de la foto... Es juntem prou bicis,la veritat, a la rotonda dels bombers. (Pakito,Javi,Joan flash,Raul,Robe,Crazy,ManoTrek,Tova,Emilio (a l'altre no se com li diuen), Raúl,Felipe (encara, que després no ixqué),Jo mismo,Tomac... (si me'n deixe algún ho sent) Tb apareixen per allí els clan Fusta (xuso, paco i la dona de xuso) i arrobes, però després decideixen desertar.


BE, la ruta começa sense cap incidència destacable, bueno, si que paco, fenthonor al seu malnom (pakojiñe) para a fer nosequé, que si tenia un goset no se on, que si tal....bueno, la questió es que es para, i desapareis fins a mitant pujada.

Mentre tant, Tomac provant els walkies, dic provant, perquè no funcionaren en tot el matí. A l'altura de la gasolinera de Serra, jo punxe la roda de davant incomprensiblement amb una punxa de roser. (que rebente és prou normal, pero punxar no solc punxar). Cambiem la roda i comencem a pujar cap a rebalsadors. La pujada com sempre,en varios grups, cada un en funció de l'estat de forma dels seus integrants.

En arribar a la font del llentiscle, es agrupem uns quants i es jalem les barretes energètiques que duiem de pernil, xorisso...

Despés, una altra incidència, Carlos perd uns tornillos del pedalier. Ho mig arregla i continuem la marxa fins al Pic Tristán.

Una vegada dalt, mengem un altre poquet i desistim l'idea de baixar a Gàtova per tal de pujar el pic de l'aguila, ja que Joan i Raúl estàn cansats i no tenen ja forces. Els demés, en un atac de piedad i paciència, decidim consultar al Tova i agafem una baixada per la cara Nord que no havíem fet encara.

Una baixada prou xula, amb unes queantes rampetes cara amunt que feien mal al pelotó. Després d'agrupar-se i esperar a Joan i Raul (comen quasi tota la ruta), continuem el descens fins a la carretera, cap a Beselga i Estivella. De ahi, fent carretera capa casa, sense cap incidència resaltable.

Bueno, una, dins del túnel de la via minera, la meua bici i la de Juan, s'anganxen dels cuernos i a poc es caiguem a terra.

En fi, una molt bona ruta, llargueta i entretinguda. Per a repetir. una altra vegada, potser arribem al pic de l'aguila!!

PD: Molt bona!! Però se t'ha oblidat una novetat: "Pakito ja no perd aire" li ha passat el relleu al "Vota" Jajajajajajaja