Eixida del dissabte 15 de novembre

Distància: un 65 kilómetres + ó -
Dificultat : mitja (per la trialereta)



Eixida des de la rotonda dels bombers. En aquesta ocasió: Miguel (jo), pakojiñe (esta vegada s'ho mereis de veritat), Fet, Crazy, Joan "flash", Marto, Manolo, Nico, Javi, Heineken,Mario,Manotrek, Tova, Carlos ...

Comencem anant cap a Puçol des d'on agafem el camí de la pujada a Guaita des del camí de Lliria. Primera pujada del dia. Pujem de forma suau, bueno, de forma suau uns quants, perquè altres ja es sap el que passa.
Una cegada dalt del miraor de Guaita, baixem fins a Gilet, acobardem a un que pujava, i anem cap a Estivella a Buscar l'entrada del murtal.
Cap incidència fins ací. (cosa rara)
Pujant el murtal comencen a fer-se els grupetos de gent,que poc a poc va arribant dalt del creuament del cami de la Mola, amb el Murtal i el Xocainet. Els 'pros' continuen cap al xaparral, i els més pros es quedem perquè Manolo 180 trenca el freno. ¿com es pot caure una pastilla del fren? Bueno, li fem una reparació xapo-tunning (li posem una garrofa entre els pistons i es pira cap a casa amb la resta de cairetes de cagar (Javi Samsung, Manotrek)...
Una vegada al xaparral, esmorzem de PM i es disposem a abaixar, mentre esperem que els pros arrojen tot el que han esmorzat (para bajar unos gramillos).

Bueno, omplim a Barraix i es disposem a fer una TRIALERA... si si, heu llegit be, UNA TRIALERA.

Es posem a fer la trialera, superdivertida, amb revoltes i punts un poc complicadets, molta pedra, pero divertida. en este punt no puc contar massa, perque sols em veia a mi, a Flash i a Carlos. res destacable, Flash frena li pegue per darrere i m'esclafe els ous.

Esperem als pseudo mountain-bikers,(com es nota que fan tanta carretera - van més al polígono que els yonkis)

I res, cami cap a casa, continuem fins el castell de Serra, de ahi a buscar la senda de la pedra.

El marto punxa la roda i es queda amb Robe, pero una vegada reparada es posem en marxa una latra vegada.

Joan i jo comencem a tirar pq se'ns fa tard i justetament, després d'esquivar a algún cavall que pujava imprudentment, fa botar una pedra que me trague sencereta amb les dos rodes,i rebente la de darrere.
I ja, sense més problemes a casa. (bueno si, el marto torna a punxar a la cartuixa)